Personatges il·lustres

Els Creixell. Els membres que formen la baronia dels Creixell són grans personatges que van ajudar a forjar la història del nostre país. El llinatge dels Creixell s'inicià amb Guillem Ramon de Merany, més endavant anomenat de Creixell, adoptant el cognom del seu feu. Guillem Ramon es casa amb Beatriu de Navata (1154), d'aquest matrimoni naixeren Dalmau I, Guillem i Pere. El primer fou un destacat cavaller templer que dirigirà la Batalla de les Navas de Tolosa (1212). També sabem que Dalmau participa en diverses conquestes d'Alfons I.

Pere de Creixell fou el que avui dia nomenem diplomàtic, fou ambaixador reial a Jerusalem.

Guillem I de Creixell fou el continuador de la baronia, va acompanyar al rei Pere a la batalla de Muret. Guillem I tingué tres fills, Dalmau II, Raimunda i Arnau, aquest últim fou bisbe de Girona el qual és enterrat a l'interior de la catedral.

Dalmau II fou el successor, el seu fill Guillem II de Creixell amb la venda del castell al rei Jaume I acaba amb la baronia. El 1392 el castell passa a mans de Francesc de Sagarriga. Segons alguns estudis la Creu gòtica (segle XIV-XV) podria pertànyer a un monument funerari d'algun membre de la baronia dels Creixell. La Creu fou trobada el 1966 i es reconstruí davant l'esglèsia parroquial.

Joan de Déu Ribot i Mas (o Ferrer). (Borrassà 1788- Barcelona 1851). Metge. El 1816 fou nomenat Catedràtic Supernumerari del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Exercí de metge a Vic i Barcelona. Va ser Catedràtic de Fisiologia, Higiene, Patologia General i Anatomia Patològica al Col·legi de Medicina de Barcelona. També fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Durant la repressió absolutista de 1824 fou separat del seu càrrec. El 1837, retornà a Barcelona com a primer Catedràtic de Fisiologia i Degà de la nova Universitat de Medicina.

Entre la seva producció bibliogràfica cal destacar: -

La absorción de la limfa, 1819
Elementos de la patologia general, arreglados principalmente según la doctrina de Chomel, 1820
Tratamiento de las quemaduras, 1821
Elementos de Higiene, 1829
Dolor vivo en el dedo gordo del pie derecho, 1833
Compendio de lecciones de Patologia general, 1834 - Lecciones de Fisiologia , 1848

Pere Bonal (segle XIX). Escriu el llibre El Bien del País i posa a la pràctica la teoria desenvolupada en el llibre introduint la innovació agrícola a Borrassà a mitjans segle XIX. Va repartir llavors als propietaris que s'interessaven per aquesta nova pràctica, aquesta iniciativa fa que Borrassà se situï en un dels pobles capdavanters en la innovació agrícola de la comarca. El sistema rotatiu de sembra fou considerat com un model a seguir, a la vegada que introdueix noves llavors. El sistema consisteix en primer començar la rotació amb faves o vesses, seguides de blat, civada amb esparcet, esparcet, blat amb trèvol roig o fenc, fenc i civada o blat i es torna a reiniciar la rotació un cop adobat el camp.

Josep Frigola (Borrassà 1915). Metge de capçalera de Borrassà durant el anys 1941- 1985, molt respectat entre el habitants del poble. Té un carrer dedicat al veïnat de Creixell.

Josep Ministral i Agustí (Borrassà 1945). Pintor. Nascut a Borrassà per una de les casualitats que ens guarda la vida, i afincat a Llers. En els seus quadres es reflecteix una visió personal del paisatge empordanès. Amb explosió de llum i color de les seves pintures ens vol transmetre sentiments i sensacions. Forma part del Grup 69, juntament amb Lluís Roura, Ricard Ansón, Daniel Lleixà, Ramón Pujol Boira.

Totes aquelles persones que han viscut a Borrassà o s'han estimat el poble com a propi són dignes de ser esmentats en aquest apartat, ja que dia a dia han construït la història que sovint no apareix en els llibres de referència.

                                                                                           Realitzat per Teresa Miquel Malé, llicenciada en història de l'art. 

eventis