Borrassà ha recollit i concentrat en un llibre més de mil anys d'història de Borrassà i de Creixell i Vilamorell

Recull documental (817 - 1900) és obra del professor de llatí, Antoni Cobos, i de la investigadora, Bel Sabadí. El volum s'ha penjat al web municipal per posar-lo a disposició dels veïns, d'historiadors i de tothom qui hi estigui interessat.

Els autors de l’obra han buidat nou arxius públics per recollir, concentrar i ordenar cronològicament en un volum tota la història documentada que hi ha de Borrassà.

El volum Recull documental (817 – 1900) presenta dues parts ben diferenciades: en la primera s’hi presenten els documents que fan referència al municipi i, en la segona, hi ha la documentació eclesiàstica continguda a l’Arxiu Diocesà de Girona. En ambdós casos els regestos o resums, més o menys breus, anteposats a la transcripció d'un document estan ordenats cronològicament.

Per l’alcalde de Borrassà, Ferran Roquer, “es tracta d’un treball molt interessant perquè posa llum de forma ordenada a mil anys de la nostra història. És bo de saber i conèixer d’on venim per tenir una forta base de cares a encarar els reptes actuals i futurs per deixar un món millor a les persones que vindran i viuran en aquest mateix indret on som ara. I comptem que aquest treball sigui l’embrió de futurs estudis que aprofundeixin en la història de Borrassà”.

El volum es dirigeix a un públic divers, des dels propis veïns, passant pels curiosos i les persones interessades en el món de la història, i fins els historiadors als que pot ajudar en les seves recerques i investigacions i, a la vegada, obrir noves vies de recerca i investigació estirant del fil d’algun dels 731 regestos que inclou l’obra.

La primera referència data del 15 de desembre de 817. Documenta el judici que es va celebrar davant l’altar de l’església de Sant Andreu en el que es va confirmar el fixament de termes i el reconeixement de possessió de la vil·la anomenada Bàscara feta a favor de l’església de Sant Feliu de Girona pel comte Ragonfred i pels jutges dominicals Donat i Ugbald. Precisament i coincidint amb la celebració dels 1200 anys d’aquesta primera referència documentada, l’Ajuntament va organitzar l’any 2017 un seguit d’actes per commemorar-ho, alguns amb la col·laboració de la parròquia.

Entre altres fets documentats s’hi troben

• la venda del castell de Creixell l’any 1276;
• la llicència per reedificar l’església parroquial l’11 de setembre de 1651, que havia estat derruïda pels francesos; relació de cases de Borrassà i Creixell;
• el plànol d’un mas d’un veí i la llicència a un clergue, Joan Hereu, per fer una escola a Borrassà. Document sense data tot i que els autors pensen que podria ser del 1600, aproximadament;
• un plet que hi va haver l’any 1700 per la construcció d’una església;
• la restauració l’any 1641 i la venda de les pedres sobrants de la capella de Sant Genís de Vilamorell, avui desapareguda, i que deu anys després (1651) va ser reedificada;
• comissió a Borrassà per beneir dues campanes (1627);
• el llibre del benefici de casa Moy (1748 -1817), que recull qui va instituir-lo, els beneficiats i el benefici, que eren els diners i/o propietats que s’aportaven per pagar al beneficiat (habitualment, algú de la família que d’aquesta manera tenia una feina) que havia de tenir cura de la capella o l’altar, objecte del benefici, en aquest cas l’altar Major de Sant Andreu. El beneficiat, a més, podia fer micro crèdits deixant diners que s’havien de retornar amb interès i, també, podia fer inversions. Els beneficis passaven de pares a fills.
• La creació l’any 1374 d’una comissió per informar de la destrucció de cases a fi de fortificar el poble, tot i que no es parla que s’hagués fet la fortificació;
• una indulgència papal o gràcia a favor de la capella de Sant Miquel de Borrassà (1662), capella o ermita actualment desapareguda i que segons un dels autors, Antoni Cobos, “havia d’estar en el camí que porta el mateix nom, a les afores del poble. Es podria anomenar capella de Sant Miquel de Salerm (o de l’Erm o de Santa Eulàlia Erma). i existeix des de l’any 1000. D’aquesta capella el 1421 està documentat un canvi de la pedra de l’altar; el 1662, una indulgència papal en què el Papa diu paga i tens quaranta dies del pecat en qüestió perdonat, i el 1688, un jubileu que és com un any sant“.
• Llicències de tenir bancs a l’església de Sant Andreu en els que només s’hi podien asseure les persones que la tenien i es gravava el seu nom al banc. De fet, a la parròquia n’hi ha diversos amb el nom gravat.
• Relíquies de Sant Sebastià (1761) i de Sant Andreu (1790) donades a Borrassà.
• Llicència de beneir quatre campanes (1771).
• Queixes d’hisendats de Borrassà, adreçades al Ministre d’Hisenda contra els impostos (1871).
• I relació de cases de Borrassà i Creixell (1844).