Història

Les restes arqueològiques més antigues dins el terme municipal es remunten a l'època Neolítica, concretament un enterrament. També cal esmentar les restes de ceràmica localitzades en quatre sitges datades entre el segle V i IV a.C., sense oblidar-nos de la més moderna d'època tardoromana. Aquestes restes es localitzaren entre 1971- 1973 durant els treballs previs de la construcció del traçat Girona - Figueres de l'AP-7. Sembla que deurien pertànyer a poblats indígenes pròxims a la zona, com per exemple el de Mas Castellar de Pontós, o bé d'altres que encara no s'han localitzat.

Ens hem d'esperar fins el 817 per trobar fonts escrites que facin referència a Borraciano (Borrassà). El document dóna fe de la celebració d'una assemblea en presència de l'arquebisbe de Narbona i el bisbe de Nimes, nou jutges a més de diverses personalitats de l'època. El motiu d'aquesta testificació és establir els límits de Bàscara. El fet que l'acte es celebrés a l'antiga esglèsia de St. Andreu demostra la importància de la població.

Borrassà formava part del comtat de Besalú, fins que el 1298 el municipi fou agregat a la batllia de Figueres. Aquesta possessió comtal es queda reflectida en el testament del comte Bernat Tallaferro de Besalú que llegà el seu fill Berenguer de tot el que tenia a la parròquia de Borraciono (1020), entre altres possessions.

Els membres que formen la baronia dels Creixell són grans personatges que van ajudar a forjar la història del nostre país. El llinatge dels Creixell s'inicià amb Guillem Ramon de Merany, més endavant anomenat de Creixell, adoptant el cognom del seu feu. Guillem Ramón es casa amb Beatriu de Navata (1154), d'aquest matrimoni naixeren Dalmau,Guillem i Pere. El primer fou un destacat cavaller templer que dirigirà la Batalla de les Navas de Tolosa (1212). També sabem que Dalmau participa en diverses conquestes d'Alfons I. Pere de Creixell fou el que avui dia nomenem diplomàtic, fou ambaixador reial a Jerusalem.

Guillem I de Creixell fou el continuador de la baronia, va acompanyar al rei Pere a la batalla de Muret. Guillem I tingué tres fills, Dalmau II, Raimunda i Arnau, aquest últim fou bisbe de Girona el qual és enterrat a l'interior de la catedral.

Dalmau II fou el successor, el seu fill Guillem II de Creixell amb la venda del castell al rei Jaume I acaba amb la baronia. El 1392 el castell passa a mans de Francesc de Sagarriga. Segons alguns estudis la Creu gòtica (segle XIV-XV) podria pertànyer a un monument funerari d'algun membre de la baronia dels Creixell. La Creu fou trobada el 1966 i es reconstruí davant l'esglèsia parroquial.

Segons algunes investigacions el castell de la baronia dels Creixell el situen on actualment s'alça l'esglèsia de St. Andreu de Borrassà (S. XVII- XVIII). És evident que l'esglèsia s'aixeca sobre una construcció medieval. L'actual esglèsia és de grans dimensions, consta d'una nau poligonal amb capelles laterals. La portalada és decorada segons l'estil barroc. El campanar és d'una gran bellesa, aixecant-se altiu com si volgués veure tota la plana empordanesa. Segons la llegenda popular és el campanar més alt de l'Empodà.

A part de l'esglèsia parroquial de St. Andreu el municipi també té altres capelles. La capella de la Mare de Déu de Creixell fou construïda durant el S. XVIII, en el seu interior si troba una imatge d'alabastre policromat de la Mare de Déu ( S. XV). Segons les fonts Vilamorell tenia una capella dedicada a St. Genis, fundada a finals del S. XIII. Actualment no se sap exactament on s'alçava. Una altra capella que encara sabem menys de la seva situació era la dedicada a St. Miquel de l'Erm, ja esmentada el 1084.

Segons les fonts es trobava a prop d'una fortificació rural dins el terme de Borrassà, sembla que a partir del S.XVI fou abandonada. Un altre punt a destacar dins la història de Borrassà és durant el 1468 el rei Joan II assetjà el poble, ja que era fidel a la Generalitat de Catalunya. Les tropes del duc de Lorena provocaren la retirada dels assetjants.

El mitjà de vida de la majoria dels habitants de Borrassà és l'agricultura i la ramaderia, si més no fins la meitat d'aquest últim segle. La innovació agrícola va arribar a Borrassà a mitjanç S.XIX a mans de Pere Bonal, que posant a la pràctica la seva teoria exposada en el llibre El Bien del País, va repartir llavors, als propietaris interessats, de blat de moro, bleda- rave, sorgo i esparcet. També el sistema de rotació, introduït per Bonal, fou considerat un model a seguir. El sistema consisteix en primer començar la rotació amb faves o vesses, seguides de blat, civada amb esparcet, esparcet, blat amb trèvol roig o fenc, fenc i civada o blat i es torna a reiniciar la rotació un cop adobat el camp.

En aquesta època Joaquim Botet i Sisó (Girona 1846- Barcelona 1917) remarca la importància del poble destacant que tenia un rector, un vicari, apotecari, metge, veterinari, dos molins fariners, premses d'olis i els oficis més necessaris. També destaca la construcció de l'esglèsia, les escoles, dues de públiques, una de nois i l'altre de noies, igual com les dues privades, una a càrrec dels germans Maristes i l'altre de les Carmelites.

Tot i ser un poble petit la Guerra Civil espanyola va arribar cobrant-se amb víctimes mortals, ferits, refugiats i vivències que només saben aquells que les han viscut amb la seva pròpia pell. A part d'aquestes pèrdues, no cal dir de valor incalculable, cal esmentar que durant la guerra es van cremar vuit retaules a més del mobiliari propi de l'esglèsia, es perderen tres campanes i una creu de terme. Només cal passejar pel poble per llegir la seva història en els seus carrers, places i cases, algunes de les quals destaquen per la seva noblesa. Al acabar aquest petit resum històric cal que fem una reflexió. Tal com hem vist Borrassà ha estat una peça bastant important dins la història de l'Alt Empordà. Segons un adagi popular deia "Borrassà seria bo si no fos el prior de Lladó", sembla que el prior de Lladó tenia propietats a Borrassà i se sap que abusava dels veïns. La reflexió és la següent: Com hagués estat la història de Borrassà sense dependre del prior de Lladó?

Meteo Borrassà

13,7 ºC ( Màx.: 14,3 / Mín.: 13,3 )
91,0 % ( Màx.: 92,0 / Mín.: 91,0 )
1019,9 hPa ( Màx.: 1021,0 / Mín.: 1019,8 )
3,0 km/h ( Màx.: 13,0 )
270 - W
0,0 mm
www.meteoborrassa.cat
16-11-2018 04:50h
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR
eventis